Yahoo Suche Web Suche

Suchergebnisse

  1. Suchergebnisse:
  1. Q2985372. Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, Duque de Parma ( 18 d'ochobre de 1753 , Montpellier – 8 de marzu de 1824 , París) foi un abogáu y políticu francés, recordáu principalmente por ser unu de los autores principales del Códigu Civil francés, qu'inda ye la base de la llexislación francesa. Foi segundu Cónsul de la República ...

  2. Nederlands: Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, hertog van Parma, ( 18 oktober 1753 - 8 maart 1824 ), was een Frans advocaat en staatsman, het best bekend als de auteur van de Code Napoléon, die nog steeds de basis vormt van het Franse recht. (→ Jean-Jacques Régis de Cambacérès) Русский: Жан-Жак-Режи де ...

  3. Jean-Jacques-Régis de CAMBACÉRÈS Élu en 1803 au fauteuil 30. N°283. Grand-Aigle de la Légion d’honneur. Homme politique. Biographie. Né à Montpellier, le 18 octobre 1753. Il fut président de la Convention et membre du Comité de Salut public, p ...

  4. 24. Jan. 2018 · Né en 1753, Jean-Jacques Régis de Cambacérès est le deuxième personnage de l’État sous le Consulat et l’Empire. Issu d’une famille de noblesse qui compte trois générations de magistrats, il s’installe à dix-neuf ans à Montpellier comme avocat. Il plaide peu mais se consacre à l’étude des lois.

  5. En 1808, Jean-Jacques Régis de Cambacérès l'acquiert, ainsi que l'hôtel de Lesdiguères qui lui est contigu. Il y réside jusqu'à son départ pour l'exil en 1816 ; il le vend alors à la duchesse de Penthièvre, veuve de Philippe-Egalité et mère du futur roi Louis-Philippe Ier.

  6. igazságügyi miniszter (1815. március 20. – 1815. június 22.) A Wikimédia Commons tartalmaz Jean Jacques Régis de Cambacérès témájú médiaállományokat. Jean Jacques Régis de Cambacérès [ejtsd: kambászeresz] ( Montpellier, 1753. október 18. – Párizs, 1824. március 5.) pármai herceg és a francia császárság kancellárja ...

  7. Jean-Jacques Régis de Cambàceres ( Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès. De família de magistrats, fou diputat de l' Erau a la Convenció Nacional (1792), i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents. Fou membre del consell de legislació (primer projecte de codi civil, 1793) i ministre de ...