Suchergebnisse
Suchergebnisse:
Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174. En aquest temps reviscolaren velles pugnes amb els comtats veïns, sobretot amb el de Pallars Sobirà i el d'Urgell , cosa que comportà en més d'una ocasió la intervenció reial.
Escuts i banderes del Pallars Jussà. Els escuts i banderes del Pallars Jussà són el conjunt d'escuts i banderes dels municipis de la dita comarca. En aquest article s'hi inclouen els escuts i les banderes oficialitzats per la Generalitat des del 1981, concretament per la Conselleria de Governació, què n'ostenta la competència.
Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113). Fou comte en condomini amb el seu germà Arnau Ramon . Després de les etapes conflictives del seu pare i del seu avi, els anys del govern comtal dels germans Arnau Ramon i Pere Ramon fou un període de pau, que inclogué un nou tractat amb el bel·licós parent seu, el comte de Pallars Sobirà , Artau III .
Portada; Portal da comunidade; A Taberna; Actualidade; Cambios recentes; Artigos de calidade; Páxina ao chou; Axuda; Doazóns
Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà ( 1010 - 1047 ). Fill del comte Sunyer I de Pallars i la seva primera esposa Ermengarda de Roergue. El 1010, a la mort del seu pare Sunyer I, ell i el seu germà petit Guillem II de Pallars Sobirà es repartiren els territoris del pare, apartant el seu germanastre Ermengol I del ...
Llista de jaciments paleontològics del Pallars Jussà inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC). El conjunt de jaciments d' Abella de la Conca , Icnites d'Abella-1, Abella-2 i el Barranc de la Fonguera , tenen la màxima figura de protecció com a béns culturals d'interès nacional .
Bernat Ramon I de Pallars Jussà. Dolça I de Pallars Jussà o Dolça de So (? - 1198) fou comtessa de Pallars Jussà ( 1182 - 1192 ). [1] Fou un regnat més llarg que el de la seva predecessora, però que igualment ha deixat ben poques petges a la història. Es calcula que al moment d'accedir al comtat [2] ja devia tenir uns seixanta-cinc anys ...
